Trayectoria profesional de los magistrados de la Sala Penal de la Real Audiencia Catalana en el primer tercio del setecientos / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 10 (2009) , p. 167-183
Notes a peu de pàgina.

La Guerra de Successió va representar un dramàtic punt i final a les institucions pròpies del Principat durant l'etapa foral. fins i tot va certificar la defunció del projecte que tenia l'Arxiduc Carles per a l'Audiència catalana. Les esperances que va posar la classe dirigent catalana en les corts de 1705-1706 no es van concretar en l'immediat futur. el decret de nova Planta va afectar de ple a la Real Audiència catalana, ja que la corona va aprovar un nou organigrama per a l'alt tribunal de justícia català. en aquest sentit, la reaparició de la sala penal va significar homologar la praxi judicial catalana amb la de la resta d'Espanya. Per a calibrar en la seva justa mesura aquest fet hem prestat especial atenció a la trajectòria professional i familiar dels magistrats que van donar vida a aquesta. Informació imprescindible per a conèixer a fons el paper que van tenir els mateixos en aquests moments inicials de l'etapa borbònica.

La Batalla pel conreu de l'arròs a l'Empordà, 1704-1767 / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 13-71 : il. (Estudis) 

A mitjan segle XVIII el conreu de l'arròs assoleix el seu màxim a l'Empordà, una extensió de terra que va de Pals a l'Armentera. D'aigua no en falta. Dos rius, el Ter i el Daró, una munió de sèquies i canals i els aiguamolls, en les zones més properes al mar, garanteixen la inundació dels camps dedicats al conreu d'una gramínia que dona millors rendiments que el blat. Un conreu ja consolidat al segle XV, però no exempt de dificultats. La més greu, el paludisme. Durant el segle XVIII els enfrontaments entre partidaris del conreu i opositors és constant. La salut, però també les compensacions econòmiques que han de rebre els municipis afectats, són al centre del debat. La Reial Audiència es veu constantment obligada a intervenir-hi. Al final proposa una solució amb voluntat d'arreglar el tema definitivament: l'elaboració d'un reglament que organitzi per torns l'ús del territori destinat al cultiu de l'arròs.

Un Conflicte jurisdiccional a Santa Coloma de Queralt (1773) / Josep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Recull. Associació Cultural Baixa Segarra. Santa Coloma de Queralt, núm. 16 (2021) , p. 39-49 : il.
Inclou transcripció dels documents.

A partir de dos documents notarials de l'any 1773, dels quals s'adjunta la transcripció, s'explica un conflicte jurisdiccional entre la senyora de la vila de Santa Coloma de Queralt i les autoritats locals, en el qual intervingué el capità general de Catalunya i la Reial Audiència.

Els Tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX / Lluís Serrano Jiménez ; Rosa Congost (Dir.)
Serrano i Jiménez, Lluís


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XVII, núm. 37 (juny 2015), p. 14-15 (Recerques) 
Resum de la tesi doctoral dirigida per Rosa Congost a la Universitat de Girona. Data de lectura: 23 de gener de 2015.

Els Gremis manresans i el suplement del servei de bagatges (1738-1741). Pressió militar, resistència i litigi a la Catalunya borbònica / David Ferré Gispets
Ferré i Gispets, David


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 41 (2021) , p. 327-360
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

A finals de la dècada de 1730, el Principat de Catalunya encara es trobava en ple procés d'adaptació a la Nova Planta. Les notables tensions derivades tant del pes de la militarització estructural del nou sistema administratiu com de la corrupció generalitzada en el món local acabaren cristal·litzant en nombrosos plets i resistències en l'àmbit local. L'objectiu d'aquest article és saber com i per què s'esdevingueren aquest tipus de resistències, com es vertebraren i quin va ser el seu desenllaç final. Per aconseguir-ho, prendrem com a principal objecte d'anàlisi el plet entre les autoritats locals de Manresa i els gremis de la ciutat al voltant del cobrament d'un impost local per finançar els retorns del servei de bagatges. Mitjançant la consulta de documentació oficial de la Reial Audiència de Catalunya i de l'administració municipal i corregimental, així com de l'àmbit notarial i gremial, procurarem definir una imatge el més completa possible d'aquestes dinàmiques de protesta i litigi a la Catalunya de mitjans del Set-cents.

Col·legials majors a l'Audiència borbònica de Catalunya / Pere Molas Ribalta
Molas i Ribalta, Pere


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 40 (2020) , p. 11-43 (Article en evidència) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Estudi de la presència dels col·legials majors de Castella a l'Audiència borbònica de Catalunya (1716-1808). S'identifiquen els magistrats que havien estat becaris dels sis col·legis majors, la seva procedència geogràfica, familiar i social, la carrera judicial que van fer abans i després de la seva estada a Catalunya, aquesta mateixa estada i la seva activitat cultural, si n'hi va haver. Es completa amb l'estudi de magistrats procedents d'altres col·legis i es compara l'important grup dels col·legials majors amb els d'altres procedències, especialment els provinents de la carrera de varas (corregidors i alcaldes majors) i els advocats. En línies generals es confirma el model conegut de l'Audiència de Valencia, però també s'observen diferencies significatives, en especial una presència col·legial me'ls tardana en el cas de Catalunya, deguda a les circumstancies concretes de formació del tribunal l'any 1716, com ara el nomenament de jutges cessants per la caiguda de Melchor de Macanaz.

El Contenciós de la Universitat de Prades amb Francesc de Montserrat i Vives i els Rojas Pantoja (1651-1733) / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 43 (2019) , p. 7-30 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La vila de Prades hagué de pagar un elevat preu per la seva resistència a rendir-se a les tropes de Felip IV. Potser no sabrem mai el que realment passà el 1651, però, en tot cas, l'ocupació militar per part de les tropes castellanes originà un deute, que només podem qualificar de repressió militar, que els seus habitants arrossegaren fins ben entrat el segle XVIII, i més enllà probablement. Un militar, Baltasar de Rojas Pantoja, que barrejà repressió militar i profit propi, un intermediari sense gaires escrúpols, Francesc de Montserrat i Vives, amb els anys marquès de Tamarit i baró d'Altafulla, i més tard els hereus d'ambdós, no tingueren cap inconvenient en seguir un contenciós a la Reial Audiència que durà una vuitantena d'anys. La vila perdé i es trobà davant un deute descomunal, impagable. I la justícia, no exempta de prejudicis de classe, que acostumava a decantar-se pels interessos senyorials, no dubtà en aplicar amb rigor allò que preveia la llei quan de deutes es tractava.

La Real Audiencia de Gerona / por Luis Batlle y Prats
Batlle i Prats, Lluís


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 14 (1961) , p. 37-38

Un Fragment de les "Decisions de la Reial Audiència de Catalunya" (¿de Josep Pastor i Mora?) descobert a l'Arxiu de la Catedral de Lleida / Antoni Vaquer Aloy
Vaquer Aloy, Antoni


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. LII (1998) , p. 163-186 (Dret) 
Notes a peu de pàgina. Índex de matèries.

El Contenciós entre el paborde del Penedès del Monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès i la Universitat de Capellades (1661-1690) / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Miscellanea Aqualatensia. Igualada, núm. 18 (2019) , p. 9-38 (Articles) 

Les disputes amb els senyors jurisdiccionals de ciutats, viles i llocs fou una constant al llarg dels segles medievals i moderns. El Monestir benedictí no fou una excepció.

La Selva de Mar : deute municipal versus burocràcia borbònica, 1758-1775 / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 67-88 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La Universitat de la Selva de Mar és un bon exemple de com la reconducció d'un deute llargament acumulat, mitjançant una concòrdia amb tots el creditors censalistes, podia resultar de complicada a causa dels entrebancs administratius generats per una estructura enormement centralitzada i jerarquitzada i, a conseqüència d'això, lenta, com era la monarquia borbònica del segle XVIII. D'una banda, les exigències i els tràmits de tot tipus per aprovar la imposició d'un quinzè sobre els productes de la terra i el mar, més de nou anys de gestions; d'altra banda, el contenciós entre dos organismes essencials de la monarquia a Catalunya, la Reial Audiència, de llarga tradició, i la Intendència, d'implementació més recent però destinada a substituir l'anterior en matèria de control de les finances municipals, especialment a partir de 1760.

Summari del proces de la causa vertent en la Real Audiencia ... entre la abadessa, y convent del Monestir de S. Pere de las Puellas de la present ciutat de una, y alguns particulars del lloch de Monmalò, y lo prior, y convent de Montalegre de part altre / Notar. Cervera ; [Comes]

Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.


[S.l.] : [s.n.], [1668 o post.]
36 p. ; 2§ ; 32 cm
Fris i caplletra orn. "1668" és la data més moderna citada al text. Tít. obtingut de l'epígraf, precedit per la invocació pia: "Iesus, Maria, Ioseph".

Informe de la Real Audiencia sobre las disensiones entre reales dignidades y canonigos de Solsona

Reial Audiència de Catalunya.


[Barcelona?] : [s.n.], [1686?]
[8] p. ; 2§ (27 cm)

Sententia in causa contentionis, inter Curiam Saecularem Regiae Audientie & civitatem Coelsonae ex una : & Curiam Ecclesiasticam civitatis eiusde, & Rm. Ermenterium Sunyer ...

Reial Audiència de Catalunya.


[Barcelona?] : [s.n.], [1685 o post.]
[16] p. ; 29 cm (2§)
Fris i primera caplletra ornada. Reclams. 1685 és l'any més actual que apareix al document. Text signat per: Verthamon V.I.D. Títol obtingut de l'epígraf.

Els Tancaments de terres a la Catalunya del segle XIX. L'individualisme agrari a l'Alt Empordà / Lluís Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Lluís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 47 (2016) , p. 175-212 : gràf. (Dossier : Novetats en la recerca històrica empordanesa) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix (26 p.) amb relació de masos i finques que aparèixen en els Bans de la Reial Audiència (1800-1835). Resums en català i anglès.

L'article, que resumeix la tesi doctoral i les seves coordenades historiogràfiques, explica les estratègies dels propietaris per excloure els altres d'usos i aprofitaments com la cacera, la pastura o recollir llenya. Se citen les dues fonts estudiades, s'aporten resultats comarcals i una projecció geogràfica que assenyala la Catalunya dels masos, especialment al nord-est, com la zona més significativa en la pràctica dels tancaments de terres. En els annexos, trobem les finques objecte de prohibició i els protagonistes de l'individualisme agrari a l'Alt Empordà.

Història d'un molí : l'orígen del Comú de Particulars de La Pobla de Segur (1820-1835) / [ressenya de:] Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 32 (desembre 2016), p. 21 (Ressenyes i novetats) 
Ressenya de:
- Castells i Granados, Pau. Història d'un molí : l'orígen del Comú de Particulars de La Pobla de Segur (1820-1835) / Pau Castell Granados. La Pobla de Segur : Associació de Cultura Comú de Particulars, 2015

Exemplaris sententia lata in Consistorio contentionvm die 23 ianvarii 1692 per ... D. Michaelem Ioannem de Taverner et Rubi ... in causa contentionis ... D. Antonii Pasqval Episcopi vicen[sis] & Procuratoris Fiscalis Curiae Ecclesiasticae eiusdem civitatis, contra Procvratorem Fiscalem Patrimonialem Regiae Avdientiae et Syndicum Civitatis Minorissae / actuario Iosepho Mas ...

Reial Audiència de Catalunya.


Barcinone : ex typ. Raphaelis Figveró, [1692 o post.]
[8] p. ; 2o ; 32 cm
Port. dins orla i capll. Data de publicació deduïda del tít. Text signat per Taverner y Rubi cancellarius.

Història d'un molí : l'orígen del Comú de Particulars de La Pobla de Segur (1820-1835) / Pau Castell Granados
Castell i Granados, Pau


La Pobla de Segur : Associació de Cultura Comú de Particulars, 2015
269 p. : il.
Bibliografia. Notes. Quadre cronològic. Apèndix documental. Text en castellà; apèndix documental amb textos en català, castellà o llatí.
ISBN 9788494527500

Estudi on s'analitza el context de la Pobla de Segur al començament del segle XIX, amb el molí senyorial del Llorens, i els precedents en els conflictes d'aigües i molins durant el Trienni Liberal. S'hi explica la construcció del molí del Comú, la creació de la mancomunitat de particulars (caps de casa veïns de la Pobla), la lluita per la construcció d'un nou molí i la primera victòria a favor dels mancomunats. Posteriorment analitza el plet davant la Reial Audiència, el tancament del molí del Comú i l'establiment del dret d'ús de les aigües pel Reial Patrimoni fins a una segona victòria a favor dels mancomunats, que va suposar la consolidació del Comú de Particulars amb la sentència final de la Junta Suprema de Madrid, la construcció de les noves séquies i la compra del molí de Llorens per part del Comú. Completen el llibre un quadre cronològic i la transcripció completa de trenta documents sobre el conflicte. (PLECS).

Pro Vniuersitate de Sant Celoni contra Fiscum Regium / Universitat de Sant Celoni

Ajuntament de Sant Celoni.


[Barcinone?] : [s.n.], [1633 o post.]
[4] f.; 2§; 29 cm
2 cols., 39 lín. i reclams. Lloc de publ. probable deduït del text. El 17.6.1633 és la data més moderna que s'hi cita. Tít. obtingut de l'epígraf, el precedeix: "Iesus, Maria cum utroq[ue] Ioanne".

Regia sententia : [visa supplicatione oblata per Bartholomaeum Letget, inter universitatem villae Sancti Celidoni ex una & ipsum Bartolomaeum Letget, Auleda, Ribalta et Garau ex altera, circa ius utendi aquas de Riferio rigandi terras, sententiamus ...]

Reial Audiència de Catalunya.


[Barcinonae? : s.n., 1570 o post.]
16 p.; 2§ (31 cm)
Data més moderna al document: 1570. Amb: Relatio expertorum facta in vim Regiae Sententiae, i Provisió d'execució del Decret de la Regia Sententia en català.